Espais naturals
EL PEDRAFORCA
El Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.
A més de la seva silueta tan característica, la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.
Més informació: Centre del Parc Adreça: C/ La Vinya, 1-08695 Bagà Telèfon: 938244151
ELS TRES HEREUS
El Serrat dels Tres Hereus és una muntanya de 633 metres que es troba entre els municipis d’Avià i de Casserres a la comarca del Berguedà. Tot i trobar-se en una fase d’excavació inicial, la seva considerable importància rau en el fet que pot aportar llum a l’estudi de la romanització de la Catalunya interior.
Més informació: Els tres hereus
PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ
Les serralades del Cadí i del Moixeró, mostren els seus secrets en un dels parcs naturals més grans de Catalunya. Una barrera muntanyosa que ofereix la seva riquesa en fauna, flora i paisatge. Racons d’extrema bellesa: les fonts del Bastareny i del Llobregat, el pic de la Costa Cabirolera (2604 m), el Comabona (2547 m), les Penyes Altes de Moixeró (2276 m), la Tosa (2536 m), el Puigllançada (2409 m) i el popular Pedraforca (2506 m). Una extensa xarxa de senders us guiaran pels indrets més sorprenents i un conjunt de poblets us acolliran per descansar tot gaudint de la seva gastronomia.
Més informació: Cadí- Moixeró
SERRA D’ENSIJA- RASOS DE PAGUERA
Aquest espai és de ben segur un dels més notables dins la subunitat meridional dels Pre-pirineus oriental, doncs recull una notable diversitat de paisatges i hàbitats, essent excepcional per la serva riquesa en elements naturals però especialment per les característiques biogeogràfiques.
L’espai culminal es situa en el Cim de la Gallina Pelada a 2.307 m. L’espai comprèn un territori de 3.882,5 Ha, a cavall entre les comarques del Berguedà i el Solsonès, tot i que en la major part es situa en el Berguedà on ocupa una superfície de 3.827,5 Ha repartides en els termes municipals de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre.
LA SERRA DE QUERALT
Amb una extensió de 635 hectàrees, és l’espai natural protegit més proper a la capital del Berguedà. En formen part la Serra de Queralt i la Serra dels Lladres. La seva alçada màxima es troba al cim de Campllong, a 1.589 metres.
Va ser declarat espai d·interès natural per la singularitat geològica que li dóna el conjunt acinglerat on es troba.
La vegetació predominant és la pineda de pi roig amb diferents variants segons la seva ubicació i enmig s·hi intercalren algunes rouredes. Cal destacar l·interès micològic d·aquests boscos.
Des del Santuari de Queralt i des del mirador de la Figuerrassa podem gaudir d·unes esplèndides panoràmiques cap a la Catalunya interior: Montserrat, Montseny, Sant Llorenç del Munt i Serra de l·Obac, Cabrera, …
Per conèixer els racons més amagats d·aquesta Serra trobareu un gran nombre de senders abalisats. Val a dir que en aquest punt s·inicia el Camí dels Bons Homes (GR 7), el sender més conegut de la zona.
LA RIERA DE MERLÈS
Gorgs d’aigua impecable i una vegetació espessa i singular caracteritzen aquest punt remot de la nostra geografia, situat al Lluçanès. Les vistes atractives sobre la vall completen una passejada refrescant. El paisatge de Merlès, tot al llarg del seu curs, és una porció de naturalesa en equilibri. Conserva una vida intensa i pròpia, de gran personalitat, i una estètica un punt gaudiniana amb dosis de llegenda, com ara les bruixes i bruixots de la gola de les Heures. Diuen que s’hi movia tota la cort fetillera del segle XVII, i potser encara avui s’hi passeja quan ve el bon temps.
Més informació: La riera de merlès
SERRA DEL VERD
La serra del Verd és una serra del Prepirineu al sud-oest de Gósol. En concret, està situada a cavall de les comarques del Solsonès (tot el vessant sud), l’Alt Urgell (la part occidental del vessant nord) i el Berguedà (la part oriental del vessant nord). L’orientació predominant de la seva carena principal és d’W-E. Per la banda oriental la seva carena principal s’inicia al coll de la Moixa punt on conflueixen la serra del Verd i la seva estribació oriental el serrat de la Sella i es perllonga al llarg de poc més de 6 km fins al coll de Pradell si bé des del Cap d’Urdet en surt una perllongació cap al NE coneguda amb el nom de la Serra de les Comes.
El conjunt paisatgístic d’aquest Espai Natural Protegit, té un elevat interès de conservació, ja que presenta relleus suaus de formes exocàrstiques, com ara les dolines que apareixen al prat Navidal. Es tracta d’un Espai que resulta de gran importància, en el sentit que engloba la distribució meridional d’alguns hàbitats, com les pinedes de pi negre, així com algunes espècies subalpines d’interès, com el gall fer.
Més informació: Serra del verd
SERRA DE PICANCEL
Aquest espai es troba al límit entre el Baix i l’Alt Berguedà. Aquesta serra està formada per uns relleus molt trencats i unes valls molt tancades i profundes que han permès una excel·lent conservació d·alguna de les seves raconades i dels sistemes naturals de transició entre el Pre-Pirineu i els altiplans i comarques centrals catalanes. Hi trobem un paisatge essencialment forestal on hi predominen les coníferes amb alguns alzinars o rouredes.
Hi ha un sender abalisat que ens permet fer la volta a aquesta Serra, amb alguna variant més curta per tots aquells que hi vulguin dedicar menys temps.
Al límit nord d’aquest espai hi trobem l’embassament de la Baells, apte per a la pràctica de diverses activitats aquàtiques.
Més informació: Serra de Picancel
SERRA DEL CATLLARÀS
Es tracta d’un massís situat a cavall del mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l’alt Berguedà i al sud de la Serra del Cadí-Moixeró. L’important gradient altitudinal porta a una gran diversitat d’ambients en un únic espai. Hi trobem representades formacions d’alzinar en petits fragments que ocupen els solells, importants rouredes i pinedes calcícoles, que es distribueixen ocupant els solells i els fons de vall. A les obagues hi predominen les fagedes amb boix sent rares en el context del Berguedà. Dins dels elements florístics caldria destacar la presència en els ambients culminals de la flor de neu (Leontopodium alpinum), sent una espècie molt rara al país i que està protegida per la legislació catalana. La fauna que trobem en aquest espai constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis situats més al sud. Destacar la presència de cérvol (Cervus elaphus) com una de les espècies de gran interès de l’espai, conjuntament amb el gall fer i la marta
Més informació: Serra del Catllaràs
A l’Alt Berguedà hi trobem:
Massís del Pedraforca. El massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic. Aquest caràcter emblemàtic és conseqüència de la forma molt peculiar de la muntanya, la qual s’alça de manera impressionant en una àrea molt petita. En només tres quilòmetres de base, el massís s’eleva prop de 1.300 m fins a arribar als 2.497 m al Pollegó superior.
Serra d’Ensija–Rasos de Peguera. Constitueix un dels límits meridionals a Catalunya de la vegetació alpina i subalpina i cal destacar, a les parts més altes, el prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. A les zones més baixes les pinedes són l’espècie predominant tot i que també hi trobem rouredes de roure martinenc amb boix i fagedes a les zones obagues. La fauna que hi podem trobar és molt semblant a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró tot i que una mica més empobrida.
Serra del Verd. Es troba al sud de la Serra del Cadí i a l’oest i nord de la d’ensija i, per tant, comparteix moltes de les característiques d’aquestes serres. El seu punt culminant és el cap del Verd, a 2.289 metres. Té la particularitat de conservar una bona representació d’animals de zones subalpines i montanes, al límit de la seva àrea de distribució, fàcils de veure per ser zona de pas cap a altres espais protegits.
Serra de Picancel. Aquesta serra està formada per uns relleus molt trencats i unes valls molt tancades i profundes que han permès una excel·lent conservació d•alguna de les seves raconades i dels sistemes naturals de transició entre el Pre-Pirineu i els altiplans i comarques centrals catalanes. Hi trobem un paisatge essencialment forestal on hi predominen les coníferes amb alguns alzinars o rouredes.
Serra de Queralt. Amb una extensió de 635 hectàrees, és l’espai natural protegit més proper a la capital del Berguedà. En formen part la Serra de Queralt i la Serra dels Lladres. La seva alçada màxima es troba al cim de Campllong, a 1.589 metres. Va ser declarat espai d’interès natural per la singularitat geològica que li dóna el conjunt acinglerat on es troba. La vegetació predominant és la pineda de pi roig amb diferents variants segons la seva ubicació i enmig s’hi intercalen algunes rouredes.
Serra del Catllaràs. Aquest massís calcari té la particularitat que en un espai relativament petit hi trobem una gran diversitat geològica i biològica. Hi trobem vegetació típica dels vessants obacs i solells del Pre-pirineu oriental, des de l’alzinar fins a la roureda, la pineda i la fageda amb boix (força rara a l’Alt Berguedà). S’hi poden observar espècies, tant de flora com de fauna, de notable interès per la seva raresa i vulnerabilitat, com la flor de neu i el cérvol.
Un altre espai natural bastant emblemàtic i turístic a la vegada a l’Alt Berguedà són les Fonts del Llobregat a Castellar de N’Hug, les aigües del qual es converteixen en força motriu ja des del seu naixement. En el seu naixement, les fonts brollen entre la roca calcària i la vegetació, sota els cingles on hi ha el poble. Es tracta de surgències d’aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja. El riu Llobregat té, a la vegada, importants afluents en el seu recorregut. Un d’ells és el riu Bastareny, i aquest també és conegut pel naixement de les seves aigües, les Fonts de l’Adou, situades entre Bagà i Gisclareny. Les Fonts de l’Adou estan situades en un paratge de gran bellesa, tancat per la natura i amb vegetació molt abundant. Uns 200 metres més avall fa una espectacular cascada.
El Pantà de la Baells, situat als municipis de Cercs i Vilada, és un bonic paratge on s’hi pot practicar la pesca i diferents esports nàutics com, per exemple, rem, vela, esquí nàutic i natació. Aquest és un espai natural bastant concorregut durant els mesos d’estiu, ja que és agradable anar a fer-s’hi una remullada.